Aquí us deixo uns quants "perquès?

Aquí us deixo uns quants "perquès?" i preguntillas per intentar arrencar-un somriure, ¡ànim!, 

intentem somriure a la vida;-)

Per què estrenyem més fort els botons del comandament a distància quan té poques piles?

Si volar és tan segur ... ¿Per què s'anomena a l'aeroport "Terminal"?

Si estàs en un carreró sense sortida, no es pot sortir per l'entrada?

Per què se l'anomena dia del treballador al dia que menys gent treballa?

Per què quan agafem una caixa de medicaments, per moltes voltes que li donem, sempre la obrim pel costat que no és i apareix el prospecte aquí doblat?

Quina mena de substància psicotròpica prenen els nans de Blancaneus perquè després de dotze hores de treball surtin de la mina cantant i xiulant?

Per què hi ha gent que desperta a altres per preguntar si estaven dormint?

Per què "abreviatura" és una paraula tan llarga?

Si un advocat embogeix, perd el judici?

Per què sempre a la tercera va la vençuda? Per què no a la segona? O la quarta?

Per què les coses sempre es troben en l'últim lloc on les hi busca?

Si un policia arresta un mim, ha de dir-li que té dret a romandre en silenci?

Per què quan ens truquen al mòbil sentim la necessitat irrefrenable de posar-nos a caminar d'un costat a un altre?

Per què ens dóna per anar a la nevera cada quart d'hora, si sempre hi ha el mateix?

7 principals beneficis del sexe per a la nostra salut

El sexe no és només bo per les sensacions que ens produeix, sinó que també hem descobert que és bo i molt recomanable per millorar la nostra salut.A continuació podràs descobrir els 7 principals beneficis del sexe per a la nostra salut

Redueix l'estrès i millora el cor.
Els científics han demostrat que les parelles sexualment actives ofereixen una millor resposta davant situacions d'estrès que els seus companys abstemis.(Així mateix, això també demostra que la "frustració sexual" no és totalment una cosa mental).Altres estudis han descobert que el sexe freqüent amb la parella o algú especial està associat amb una menor pressió arterial diastòlica.En aquest cas particular, per a les dones les abraçades poden ser tan "poderós" com el mateix sexe.Així que per millorar la seva salut caldrà mimar sovint.En el cas dels homes, el sexe freqüent pot reduir a la meitat el risc d'atac al cor.En un estudi a vint anys no han pogut trobar cap causa ni símptoma d'accidents cervell vasculars, de manera que si el que vols és cuidar-te, no deixis que l'edat redueixi la freqüència.
Redueix el dolor.
A mesura que augmenten les endorfines el dolor disminueix. En lloc de embolicar amb manta perquè deixi de fer-te mal el cap,Per què no lluites contra el dolor amb jocs íntims amb la teva parella? Són molts els informes que demostren que el mal de cap, el d'artritis i la síndrome premenstrual milloren amb un augment de l'hormona de l'afecte, l'oxitocina.Així que si pateixes algun d'aquests dolors torna al llit, però acompanyat / a.
Redueix el risc de càncer de pròstata.
Bones notícies per als homes: el sexe freqüent (cinc o més vegades per setmana) redueix considerablement el risc de càncer de pròstata en el futur.Potser no sigui l'excusa més romàntica per seduir, però no es perd res fent saber a la seva parella que pot ajudar a salvar la vida.(De tota manera, cavallers, recents estudis també mostren que el sexe pot reduir el risc de càncer de mama en les dones, així que fer-vos un favor mutu i no sigueu egoistes.)
Augmenta la immunitat.
Vols augmentar els teus nivells d'anticossos de la Inmunoglobina A? Doncs llavors veu a buscar a la teva parella i adreçar-vos al llit.El sexe una o dues vegades per setmana augmenten els seus nivells d'anticossos, que posteriorment, podran ajudar-vos a combatre refredats i infeccions desagradables.
Millora l'autoestima i la intimitat.
El sexe et va bé, però a més també pot ajudar-te a sentir-te bé amb tu mateix / a.Una bona connexió sexual amb la teva parella eleva considerablement l'autoestima.Per exemple, si últimament no t'has sentit sexy, augmentar el nombre i la freqüència de les relacions sexuals millorés la teva sensació de sentir desitjable.Novament, l'oxitocina, l'hormona del "amor" augmenta i millora el contacte físic.
Ajuda a dormir millor.
La ja esmentada oxitocina relaxa el cos i provoca el son.Dormir és extremadament important ja que afecta el pes, al maneig de situacions d'estrès ia la pressió sanguínia, a més de moltes més coses.
Combat l'envelliment.
Tenir relacions sexuals dues vegades per setmana pot augmentar la seva esperança de vida gràcies a l'augment dels nivells de l'hormona DHEA (dehidroepiandrosterona, és una hormona feta per les glàndules suprarenals.Es converteix en androgen i estrogen en les cèl · lules), les quals reparen els teixits, mantenen la pell saludable, millora la funció cognitiva i fins i tot alleuja els símptomes depressius.L'augment de la circulació sanguínia fa meravelles en els nostres organismes, sobretot en la pell, la qual resplendeix brillant després del sexe.Les relacions sexuals augmenten la producció de col · lagen que evita l'aparició d'arrugues i flacciditat en la pell.Igualment, augmenta la testosterona i els estrògens que ens ajuden a mantenir-nos joves.A més, la testosterona enforteix els ossos i els músculs i manté el cor sa, mentre que el estrogen protegeix a les dones contra les malalties del cor.
Les hormones també determinen la condició del nostre cabell.Una vida sexual satisfactòria, en la qual el cos, de manera eficient, pot metabolitzar els nutrients, significa més dies de bon pèl.
Conclusió: el sexe és bo i com més vegades i amb major freqüència millor per la seva salut.

records

records
Deambulava sola per aquell parc buit.
Buit de gent, buit de sorolls, buit buit ...
Caminava a poc a poc arrossegant els peus. Uns peus que ja, amb prou feines la subjectaven.
Es va parar, va buscar a les butxaques de la seva xucla desgastada i va treure un paquet de tabac.
- Merda! ni un puto cigar.
Va baixar la mirada a terra buscant i el va trobar: una burilla, i era de les grans.
- Bé! avui és el meu dia de sort.
La va encendre i va seguir caminant.
- No es pot viure de records nena ... Es va dir a si mateixa. - No es pot, no senyor.
Els records turmenten, fan mal i pesen Collons! si pesen.
Amb l'anar i venir del temps t'adones que viure del record és insà. O potser ho sigui no posseir cap record?
Collons que paranoia! Ser o no ser, d'on vinc i on vaig?
Bé, venir vinc del bar. Anar ja, és una altra història ...
Potser, potser, qui sap .. pogués viure sense recordar. No obstant això, si no tens records és que no has viscut, diuen.
Que no és el mateix estar viu que viure. I no viure estant viu és una putada i grossa.
Accepta-ho noia: els teus records acompanyaran els teus dies, les teves nits, la teva vida.
I si no, què et queda? Res.
Tristesa, solitud, oblit.
I tu no vols caure en l'oblit oi? No, no senyoreta. Que et recordin encara que sigui per dir-guineu,
però que et recordin.
I de la mateixa forma el teu, has de recordar.
Recordar i aprendre dels records.
Tant filosofar m'ha aixecat mal de cap. Això, o les 5 cerveses que han caigut aquesta tarda.
Van ser 5 o han estat 6? Doncs mira, no ho recordo.
En fi, sembla que comença a ploure i jo sense paraigües.
¡Va! tirant pa caseta que ja és hora.
I recorda: has de comprar tabac.

Ser mare per Isabel Allèn

Ser mare per Isabel Allèn
Isabel Allèn és una de les meves escriptores favorites i *consiguio captivar-me amb "La casa dels esperits".
Ara volia compartir amb vosaltres la seva visió del que és ser mare, em sembla molt encertada i m'encantaria que el meu fill pensés el mateix del meu quan sigui adult,
que sigui conscient de tot el que faig i segurament faré per ell i que ho faig sense esperar gens, només perquè ho vull moltíssim, és sens dubte el millor que m'ha passat.
És preciós que tot el que sentis per la teva mare sigui afecte, amor, tendresa...

Per culpa de l'atzar o d'un *desliz, qualsevol dona pot convertir-se en Mare.
La naturalesa l'ha dotat a mansalva del 'instint maternal' amb la finalitat de preservar l'espècie. Si no fos per això, la qual cosa ella faria en veure a aquesta criatura minúscula i llorona seria llançar-la.
Però gràcies al 'instint maternal' la mira embadalida, la troba preciosa i es disposa a cuidar-la gratis fins que compleixi almenys 21 nassos i rentar bolquers, que acabar els estudis, triomfar en una carrera o mantenir-se prima.
És exercir la vocació sense descans, sempre amb la *cantaleta que es rentin les dents, es fiquin al llit primerenc, treguin bones notes, no fumin, i que prenguin llet.
És preocupar-se de les vacunes, la neteja de les orelles, els estudis, les paraulotes, els nuvis i les núvies, sense ofendre's quan la manen a callar o li tiren la porta en els nassos, perquè no estan en res...
És quedar-se desvetllada esperant que torni la filla de la festa i, quan arriba, fer-se la dormida per no fastiguejar.
És tremolar quan el fill aprèn a manejar, camina amb moto, s'afaita, s'enamora, presenta exàmens o li treuen les amígdales.
És plorar quan veu als fills contents i estrènyer les dents i somriure quan els veu sofrint.
És servir de mainadera, mestra, chofer, cuinera, bugadera, metge, policia, confessor i mecànic, sense cobrar sou algun.
És lliurar el seu amor i el seu temps sense esperar que l'hi agraeixin.
És a dir, que 'són coses de l'edat' quan la manen a volar.
Mare és algú que ens vol i ens cuida tots els dies de la seva vida.
El pitjor defecte que tenen les mares és que es moren abans que un abast a retribuir-los part del que han fet.
Ho deixen a un desvalgut, culpable i irremissiblement orfe.
Per sort hi ha una sola...
Perquè ningú aguantaria el dolor de perdre-la dues vegades...

Isabel Allèn

El somni de Marta

El somni de Marta
Aquesta història és la història d'una dona que era tan però tan però tan pobra que ni somnis tenia.
Ella no sabia el que era un somni propi.
Sap un sense que l'hi expliquin massa que els somnis són l'aliment de l'ànima i tan necessaris com un plat calent una vegada al dia,
un sostre més o menys fix i una mica de roba que ens cobreixi el cos.
Però aquesta dona, que es deia Marta era molt molt molt pobra.
Així que anava per la vida agarrant-se dels somnis aliens pensant que podia fer-los seus.
Va robar somnis de gent que es va descurar , es va portar de mostradors somnis que ja estaven embolicats per a regal amb targeta i tot,
va calcigar uns altres que va trobar en el seu camí i que li van semblar insulsos i va menysprear als quals van voler compartir amb ella de bona fé.
I tot això al final per res perquè no importava què anessin ni para quin, no sabia ni tan sols com usar-los.
Però un dia va passar alguna cosa sorprenent que va canviar el rumb de les coses.
Ja cansada d'anar després de somnis que no comprenia i de no trobar-los sentit, i a més,amb una frustració de novel·la,
va sortir Marta a buidar-se una mica i a caminar sense rumb.
Va caminar i va caminar i va ser tant el que va caminar que va arribar a un lloc en el qual no havia estat mai.
Va arribar al mar. Llavors va tocar la sorra i es va mullar en l'aigua i es banyo nua i es va sentir fetillada.
I de cop es dió compte que ja no se sentia pobre.
Perquè la pobresa en el cas de Martita era més aviat un estat interior, que és la més crua de totes les pobreses.
I es va omplir de ganes, de desig i de coratge i va nedar.
Va nedar fins a quedar esgotada. Es va tirar en la sorra i es va quedar dormida.
I va somiar dormida i va somiar després també desperta.
I es va comprar una caseta chiqueta a la platja i ja mai més va tenir necessitat de caminar per la vida robant somnis aliens ni demanar-los de prestat.

l'home de la borsa

l'home de la borsa.

Estava fosc endins de la borsa negra de cuir però ella no s'adonava.
Leticia estava enlluernada per les lluentors que es veien dins.
Va arribar allí totalment fascinada pels colors falsos del que va semblar ser el millor dels tresors.
L'home de la borsa, li va mostrar un a un i estratègicament els seus cabals.
Al principi va ser un petit anell de dolçors i una caixa de bombons.
Després un passeig a la llum de la lluna amb encaixos de estrellitas.
I més tard regals suculents de coses a les quals ella no podia accedir tan facilmente.
A canvi li va demanar el lliurament de tot el seu temps i pensaments.
L'exclusivitat sense distincions en tots els aspectes.
Va creure Leticia que les seves privacions valien la pena, enlluernada per l'aspecte fort i seductor de qui semblava ser la perfecta imatge
del que tota dona somiava.
No vió que queia en un parany i sense pensar-ho dues vegades es va deixar portar per la il·lusió, per un desig que es va tornar obsessió al poc temps.
Els seus dies eren per esperar un anomenat, una comanda, una trobada.
La transformació va ser gradual però notòria.
Per tots menys per a ella. I no va voler escoltar i es va tornar sorda.
Al seu món no va haver-hi més lloc, espai ni aire que no anés per a ell.
Ximple com una quinceañera sense experiència va quedar també cega.
Li van cobrir els brillants falsos la mirada.
La facilitat d'aconseguir respostes li van cobrir els sentits.
I va caure dins d'aquell sac marejada d'esperances. Necessitada i maldestre.
Els dies van passar i va començar a sentir asfíxia, l'aire endins d'aquell sac de piedritas de colors no arribava als seus pulmons i va demanar sortir però ningú parecia escoltar la seva veu afeblida.
La seva veu interna que al principi li va voler avisar del perill havia quedat ronca. Ronca de cridar en va.
Va voler obrir la borsa i prendre una mica d'aire però no va aconseguir obrir-la i va pensar.
Llavors va pensar. Feia massa calor endins i l'aire era pesat i se sentia sense forces.
Es va mirar les mans flaques de no haver menjat diversos dies i va veure que les seves ungles estaven tan llargues com a arpes.
Va començar a fer corts de poc perquè ell no s'adonés.
Va sospitar que si el seu intent de fuita era massa obvio una altra borsa més gruixuda seria a l'únic lloc al que arribaria i va actuar amb cura.
Quan el forat va ser el bastant gran com per sortir d'allí, va esperar que l'home de la borsa es quedés dormit.
Llavors va sortir però no es va donar per satisfeta.
Va cosir el sac perquè quedés sencer novament i va posar tots els brillants, els diamants i altres regals dins.
Ho va lligar llavors al coll d'aquell home amb set voltes de fil de plata, que no es pot tallar més que amb la mort,
perquè sàpiga per a tota la vida el que pesen les falses esperances.
Llavors sí va sortir per la porta principal d'aquella casa que mai havia estat seva, trista però orgullosa de si mateixa,
Jurant-se que mai més en el que li quedés de vida tornaria a riure's enfront d'algú que li digués que els cucos en realitat existeixen.

La boja del barri

La boja del barri
Al barri  quan jo era una infant havien poques personalitats que avui recordi com a interessants però havien dues que m'inquietaven en particular.
Una, era un nen amb síndrome de Down que es passejava diàriament només pel barri i ens mirava a totes les nenes amb cara de libidinoso
i es tocava la verga al mateix instant.
Una altra, era un dona coneguda per tots a la qual li atribuíem simplement el sobrenom de "la boja del barri".
La boja del barri sempre estava amb sabates vermelles de tac alt.
Però creo jo que tenia diversos parells iguals lloc que sempre estaven lluents i impecables com a nous.
A l'hivern també usava sabates vermelles de tac.
Quan plovia també.
Potser estava tan anada del que eren els principis de la naturalesa, tan més enllà del ben i del mal que ni tan sols era capáz de sentir fred.
La seva roba eren una barreja estranya de colors vívids i sempre caminava de pollera i amb mitjanes cancan de nylon esquinçades.
Hi havia una faldilla en particular que m'agradava molt, ho recordo bé.
Era una faldilla llarga amb diversos retazos com les dels dibuixos de Sarah Kay de la qual jo era fanàtica i tenia totes les figuritas i repetides.
Crec que vaig ajuntar i vaig completar uns tres àlbums i tots els meus pocs estalvis s'anaven en això.
No m'acordo què vaig fer al final amb tanta pegotina però encara avui em segueixen emocionant aquests dibuixos innocents i amorosos.
Tant com Mafalda o com la Minyona Mama de Patoruzú.
Portava el pèl regirat com si hagués sortit recentment d'una escena d'amor pasional sense passar abans per un mirall i els llavis sempre empastifats amb un rouge carmesí més ardents que el foc mateix.
Tota ella era foc. Em donava tanta por com a curiositat.
Caminava per la vida cantant i parlant sola.
No sé si amb si mateixa o amb algun ésser imaginari o varis.
I la mirada...la mirada perduda en un món al que només ella tenia accés.
Em pregunto com serien els ocells en aquell lloc i si haurien moltes papallones grogues.
"La boja" no mirava per on anava.
Era un miracle que no morís atropellada per algun *ómnibus.
Jo la mirava creuar la calçada plena de por.
Per ella mateixa i per mi mateixa.
No volia ser testimoni de tant vermell escampat enfront dels meus ulls ni que la meva font d'inspiració morís d'una forma tan humana.
M'inclinava més aviat a la idea que un ser tan particular hauria de tenir un final més romàntic; com desaparèixer o ser segrestada per extraterrestres.
De vegades la hi veia a la platja divagando, ajuntant sorra en borses.
Què la va portar a tal estat no ho sabia llavors.
Es deia que copulava amb gossos però mai la vaig veure acompanyada per aquests encantadors cuadrúpedos.
Es deia que havia estat víctima d'una violació grupal que la va deixar detinguda un un lloc sense temps.
Jo li tenia llàstima i també a mi mateixa per ser incapáz de comprendre.
Un dia, quan vaig acabar el sisè grau de l'escola primària i tornava a casa tan sól com ella em vaig omplir de coratge i la vaig mirar als ulls, li vaig somriure i li vaig dir un tímid "hola".
"La boja" se'm va quedar mirant totalment anonadada i es va apropar com per acariciar-me la cara.
Em va inundar la paüra i em vaig allunyar a passos ràpids sense atrevir-me a no escoltar els meus instints de supervivència.
Vaig poder sentir el seu decepcio i em vaig sentir covard.
Es dió la volta i va reprendre els seus passos en un temps que se'm va fer com de càmera lenta, en aquests segon que demoren segles.
Vaig voler anar després d'ella però els meus peus estaven pegats a l'asfalt i encara així vaig poder escoltar des d'on em trobava que es va ser cantant una cançó de bressol.
Llavors vaig comprendre que l'única cosa potser que pot deixar a una dona en tal estat és la pèrdua d'una mica més sagrat.
I vaig sentir que era jo la que em tornava boja. De dolor.