Ser mare per Isabel Allèn
Isabel Allèn és una de les meves escriptores favorites i *consiguio captivar-me amb "La casa dels esperits".
Ara volia compartir amb vosaltres la seva visió del que és ser mare, em sembla molt encertada i m'encantaria que el meu fill pensés el mateix del meu quan sigui adult,
que sigui conscient de tot el que faig i segurament faré per ell i que ho faig sense esperar gens, només perquè ho vull moltíssim, és sens dubte el millor que m'ha passat.
És preciós que tot el que sentis per la teva mare sigui afecte, amor, tendresa...
Per culpa de l'atzar o d'un *desliz, qualsevol dona pot convertir-se en Mare.
La naturalesa l'ha dotat a mansalva del 'instint maternal' amb la finalitat de preservar l'espècie. Si no fos per això, la qual cosa ella faria en veure a aquesta criatura minúscula i llorona seria llançar-la.
Però gràcies al 'instint maternal' la mira embadalida, la troba preciosa i es disposa a cuidar-la gratis fins que compleixi almenys 21 nassos i rentar bolquers, que acabar els estudis, triomfar en una carrera o mantenir-se prima.
És exercir la vocació sense descans, sempre amb la *cantaleta que es rentin les dents, es fiquin al llit primerenc, treguin bones notes, no fumin, i que prenguin llet.
És preocupar-se de les vacunes, la neteja de les orelles, els estudis, les paraulotes, els nuvis i les núvies, sense ofendre's quan la manen a callar o li tiren la porta en els nassos, perquè no estan en res...
És quedar-se desvetllada esperant que torni la filla de la festa i, quan arriba, fer-se la dormida per no fastiguejar.
És tremolar quan el fill aprèn a manejar, camina amb moto, s'afaita, s'enamora, presenta exàmens o li treuen les amígdales.
És plorar quan veu als fills contents i estrènyer les dents i somriure quan els veu sofrint.
És servir de mainadera, mestra, chofer, cuinera, bugadera, metge, policia, confessor i mecànic, sense cobrar sou algun.
És lliurar el seu amor i el seu temps sense esperar que l'hi agraeixin.
És a dir, que 'són coses de l'edat' quan la manen a volar.
Mare és algú que ens vol i ens cuida tots els dies de la seva vida.
El pitjor defecte que tenen les mares és que es moren abans que un abast a retribuir-los part del que han fet.
Ho deixen a un desvalgut, culpable i irremissiblement orfe.
Per sort hi ha una sola...
Perquè ningú aguantaria el dolor de perdre-la dues vegades...
Isabel Allèn