divendres, 22 / maig / 2009

Per valtros...




Hola, fa dies que vinc mirant les notícies, i el món no avança, en Berlusconi continua nant rere les faldilles i dient coses fora de lloc quan les coses estan com estan, pel Nord s'estrena Lehendekari que diuen que és rocker, ho he llegit en una revista, també diuen que en Montilla canvia d'opinió en 2 mesos, bé ja sabiem que era complicat que funcionés el tripartit. Dimecres el Barça se la juga i tot i no saber quin serà el resultat, n'estic orgullós. Els pagesos ensofaten i llauren i tot va fent, així com en Berlusconi fa de les seves i per les Illes Britàniques surten escàndols encara no superats, però no cal donar-hi més voltes, ja està fet, caldria arreglar el present i el futur. Així com tot va passant, un dia aquest bloc i tot el què hi he anat deixant, també quedarà enrere, pot ser això és el què em fa més por, però tot va fent el seu camí i ara el meu m'ha dit que per a mi heu estat molt importants, molt, però la vida m'empeny i m'empeny a viure, no sabeu com he pensat en tots valtros aquests dies i en com enyoro escriure, però ara he de pensar en mi, lluitar per mi, i esperant que no us oblideu de què jo sóc el què escric, ni us oblideu d'aquest humil bloc, us aneu cuidant i aneu fent de la vostra vida un petit castell de focs, no tot és bo, ni tot és dolent, ha estat un plaer, de veritat.

dilluns, 18 / maig / 2009

Relats Conjunts, Torre Eiffel


Han passat molts anys d'aquell dia en què l'Anton va tornar de París, recorda la Maria que l'Anton sempre parlava d'aquella freda nit on va haver d'eixuplugar-se sota cartrons i sota carros que encara deixaven anar palla. l'Anton comentava que mai havia valorat tant viure com vivia després d'aquella época de guerra...
La Maria sempre explica la batalla del seu Anton, i ho fa mirant aquella làmina que en tornar d'aquella guerra li va portar sota el braç... la làmina anirà passant de nets a fills, de fills a pares, d'uns a altres i serà el regal de l'Anton.

diumenge, 17 / maig / 2009

La lliga és nostra, som Campions!!!

SOM CAMPIONS!!! SOM MÉS QUE UN CLUB











Per celebrar-ho ara que no em surten les paraules, ara que ma'agafo als seus gols i a les jugades que mai oblidaré, ara que en els mals moments ells m'ajuden sense saber-ho, tot un seguit de vídeos pels qui sempre estan al meu costat.
















dijous, 14 / maig / 2009

És la primera! Campions de la copa del Rei!

Felicitats a tots! Als qui han jugat, als qui estimem aquest club amb to tel cor, aquest club que és més que un club!

Felicitats! És la primera de tres o això esperem!

dilluns, 11 / maig / 2009

És per tu


És per tu que sóc el què sóc, és per tu que sobrevisc, pel què em dones, pel què rebo, pel què et dono, pel què signifiques, pel què fas de mi al meu costat... Tu sempre ets amb mi, amb el meu mal humor, amb la meva tendresa, amb el meu dia a dia, és per tu que jo sóc avui.



Ella mestima - Els Pets

dissabte, 9 / maig / 2009

Pot ser és hora


He arribat a l conclusió de què sóc més fort del què em crec, que sol me'n vaig sortint, però un tot sol no sempre pot, sempre cal algú al costat. No em puc queixar, realment hi ha persones que m'estimen, que estan amb mi i fan el possible per a què els moments difícils siguin millors.


Però fa temps vaig dir-me que pot ser era hora de demanar ajuda, tenir gent al teu costat no és suficient si tu no acceptes totalment el què t'ofereixen, per això, doncs crec que finalment he demanat ajuda, me'n vull sortir, vull ser jo, jo vull ser el regal de tots aquells que no dubten en estar al meu costat.


És necessari demanar ajudar i deixar-se ajudar, i no és pas fàcil. Un primer pas.





dimecres, 6 / maig / 2009

Som-hi! Jo hi crec...


Sí, ho sé, és un gran club, està format per grans jugadors i ara mateix té un entrenador que a part de saber estudiar al rival, és mé persona que molts d'altres i ha demostrat que és un dels millors entrenadors, li sobren mèrits, no en tinc cap dubte, però resulta que el meu equip, una colla de jugadors que lluiten i corren i que juguen a futbol els volen plantar cara, no nego que m'agradaria moltíssim i seria una injecció de felicitat que poguèssim eliminiar al gran Chelsea... però jo hi crec en ells, i sé que es lluitarà, perdem o guanyem, empatem, riguem o plorem, sempre amb el meu Barça, i els hic...
Som-hi, Som-hi, Som-hi!!!!!!!

dilluns, 4 / maig / 2009

És tant?


No sé en quin moment estic, bé sí que ho sé, pot ser saber-ho em fa callar, però no callo, només deixo que passin les coses. Jo només vull arribar a casa i que tu m’hi esperis, deixar les coses al seu lloc i anar fent, no demano molt més, jo vull ser algú normal, algú a qui no se li carreguin les responsabilitats, cansat de donar explicacions dia rere dia, cansat d’amagar per què no sempre es pot ser feliç en aquesta vida, cansat de somiar en fugir corrents he decidit de fa molt plantar cara a tot, però que complicat és tot, que complicat ens ho fem quan creus haver parlat clar i no acabes parlant clar, quan fas veure que somrius i només vols tornar a fugir, jo només vull que m’hi esperis tu a l’altra banda de la porta, deixar el què no m’aporta res i poder somriure eternament, és tant?
Pot ser continuaré callant, però amb tu al meu costat i a continuar lluitant, la lluita no para i falta molta lluita per a que tot acabi bé, ara falta superar aquest mal son que no em deixa estar, que estrany parlar des de dins, dir que realment sempre hi ha alguna cosa que no et fa ser tu mateix, aquesta maleïda circumstància que et fa sentir llunya a tot, que et gira el món, però un dia passarà.



dimarts, 28 / abril / 2009

Com el Vicens Ferrer dels Blocs...


Als blocs hi tenim algú, bé molta gent amb un gran cor, però jo tinc una admiració especial a la Zel, jo i molta d'altre gent diria, per la seva lluita, per la tendresa i la dignitat que mostra envers al món que ens envolta, ella sempre pensa en la pau, busca la justícia d'entre les maldats, ella que ens ha fet emocionar i ens ha fet veure que encara hi ha persones que creuen en un món millor, doncs es mereix com en Vicens Ferrer, un premi per a la seva lluita, ella que crec que no passa el seu millor moment, ella que no demana res, només ún món sense injustícies, ella que ho fa de cor, vull que sàpiga que des d'aquest bloc, s'està amb ella i per mi és la blocaire que més lluita per aquesta justícia tant enyorada, per la pau entre els pobles... Torna aviat, t'enyorem... Per mi ja ets la blocaire de l'any...


dilluns, 27 / abril / 2009

A qui anar?


Quan necessites que algú et faci un favor, no saps a qui acudri, però per sort, he sapigut a qui acudir, i la veritat, m'ha solucionat més d'un problema al què jo no podia anar a resoldre, està bé això de saber a qui anar quan necessites d'una mà i sobretot està bé, recordar-los que amb tu també hi poden comptar i que el què fan per tu ho agraeixes de cor, aquesta reflexió és semblant a d'altres què ja he esmentat però valia la pena fer-la pública, no creieu?

dijous, 23 / abril / 2009


Avui que encara és Sant Jordi hauria d'escriure d'alguna altra manera, però no... tots estem com estem i no es pot canviar, crec, la veritat que no ho sé. Un sentiment diferent m'ha invaït i tot està canviant, fa temps que va canviar però els canvis canvien i no sé per on agafar-ho, em paro i deixo que tot vagi fent. Mai sé per on he d'anar, per on agafar-ho, faig el què em surt de dins i com és normal, m'equivoco més que l'encerto, el més important que les coses les fas de cor i per a un fi millor, però tot no es pot tenir, si almenys ho intento, un dia ho aconseguiré. Últimament m'he sentit més sol, més desconcertat, he sentit que les coses m'absorvien més, me les carregava més sobre l'esquena, possiblement amb el mateix de sempre, però a mi em sembla que ara carrego molt més pes.


Però és Sant Jordi i encara que jo no pugui mirar els llibres ni comprar roses des d'aquí, puc sentir com és un dia especial per el meu petit país, però ara tinc ganes de tancar la porta i estirar-me i notar l'escalfor del què no és res, és a dir, de res, tinc ganes d'estar amb mi i no compadir-me pas, ni exigir-me, de fer-me companyia, es pot fer això? no sé si en sabré.


El cas és que últimament no paro d'escriure i d'escriure, això vol dir que tinc moltes coses a dir, i sempre vinc a dir el què ja he dit, però necessito dir-ho i dir-ho, i tant voler dir crec que avui he acabat amb la reflexió, o no...


dimecres, 22 / abril / 2009

Homenatge a en Pep

No m'importa si el nostre perseguidor va guanyar, no m'importa si guanyen jugant malament o si fan més punts que naltros, perquè jo crec en els homes d'en Pep, jo crec en el Pep, sí aquell amb qui pocs creien al presentar-lo com a entrenador, vet aquí on va començar tot, a la seva presentació, tot un senyor, tot un Culé.
Hem perdut pocs partits, però n'hem perdut i la seva cara és la d'un Culé, m'agrada tenir-lo d'entrenador, m'agrada veure com creu i lluita per a què aquest nostre equip ens regali grans moments.
Avui no sé si guanyarem, empatarem o perdrem, el què sé és qeu aquest equip no falla, no falla mai... sempre lluiten...
Endavant Barça!


dimarts, 21 / abril / 2009

Et trobo a faltar


Et trobo a faltar vingut el vespre, quan la lectura no aconsegueix treure't del meu cap, en els cd's del nostre grup que semblen mirar-me fixament. Et trobo a faltar al enfilar el carrer, al parlar de coses nostres, al escriure, i podria continuar, però ho deixaré aquí... a l'ordenador, fa no res li recordava que et trobo a faltar...