dimarts, 15 de gener de 2013

records

records
Deambulava sola per aquell parc buit.
Buit de gent, buit de sorolls, buit buit ...
Caminava a poc a poc arrossegant els peus. Uns peus que ja, amb prou feines la subjectaven.
Es va parar, va buscar a les butxaques de la seva xucla desgastada i va treure un paquet de tabac.
- Merda! ni un puto cigar.
Va baixar la mirada a terra buscant i el va trobar: una burilla, i era de les grans.
- Bé! avui és el meu dia de sort.
La va encendre i va seguir caminant.
- No es pot viure de records nena ... Es va dir a si mateixa. - No es pot, no senyor.
Els records turmenten, fan mal i pesen Collons! si pesen.
Amb l'anar i venir del temps t'adones que viure del record és insà. O potser ho sigui no posseir cap record?
Collons que paranoia! Ser o no ser, d'on vinc i on vaig?
, venir vinc del bar. Anar ja, és una altra història ...
Potser, potser, qui sap .. pogués viure sense recordar. No obstant això, si no tens records és que no has viscut, diuen.
Que no és el mateix estar viu que viure. I no viure estant viu és una putada i grossa.
Accepta-ho noia: els teus records acompanyaran els teus dies, les teves nits, la teva vida.
I si no, què et queda? Res.
Tristesa, solitud, oblit.
I tu no vols caure en l'oblit oi? No, no senyoreta. Que et recordin encara que sigui per dir-guineu,
però que et recordin.
I de la mateixa forma el teu, has de recordar.
Recordar i aprendre dels records.
Tant filosofar m'ha aixecat mal de cap. Això, o les 5 cerveses que han caigut aquesta tarda.
Van ser 5 o han estat 6? Doncs mira, no ho recordo.
En fi, sembla que comença a ploure i jo sense paraigües.
¡Va! tirant pa caseta que ja és hora.
I recorda: has de comprar tabac.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada