sense soroll

en la meva terrassa

2012-01-13T14:38:00.000+01:00

en la meva terrassa:La petita casa estava situada a la vora del mar, amb només donar un salt estaria a la platja, però mai s'havia atrevit a baixar, es conformava amb observar com les ones anaven i venien sense parar.Aquella tarda era una més, amb l'única diferència que no deixava de ploure.Palmira es trobava en la terrassa de la seva casa, sostenia una tassa de te i simplement mirava la vida passar.Abans, aquella platja sempre estava plena de gent, era igual que anés dilluns, dimarts, dijous o diumenge, era rar no veure a algú.Però des de fa algun temps i des que havia començat a ploure, semblava que tothom s'havia oblidat d'aquell lloc.A Palmira no li agradava molt la companyia, preferia estar sola, se sentia millor.Portava anys desitjant que ocorregués alguna cosa perquè aquella platja es convertís en el lloc tranquil i silenciós on ella sempre havia volgut estar.I semblava que ara ho havia aconseguit.Era estrany , pensava Palmira, desitges alguna cosa durant molt temps, i quan ho tens, ja no ho vols.El problema era que portava tant temps estant sola i sense parlar amb ningú que ja no recordava com es feia, i tampoc li quedaven amics, ni família, no hi havia cap veí a la vista, i per descomptat, tampoc podia parlar amb desconeguts.Ja ningú passava per allí.Mentre bevia l'últim xarrup de te, s'imaginava baixant per les escales a la platja.Constantment tenia el mateix pensament, però abans que els seus peus donessin l'últim pas, s'adonava que ja no li quedava te,i tornava a la realitat. Tenia unes escales que portaven directament a la platja, i mai havia estat capaç de baixar-les.L'absurda idea de baixar a parlar amb algú era alguna cosa que li obsessionava d'una manera que no arribava a entendre, més encara ara, doncs malgrat no haver-hi ningú, aquesta sensació seguia inundant els seus pensaments per molt que intentés evitar-ho.I és que a Palmira mai se li van donar bé les paraules.Quan era petita l'única cosa que volia era créixer, fer-se major el més ràpidament possible, perquè pensava que així deixaria de sentir-se perduda,com si tot depengués del temps i de res més.No era feliç, però tampoc una persona desgraciada; per a això hauria d'haver perdut alguna cosa, i mai havia tingut res seu.Va tornar a la terrassa amb més te i al lluny va albirar a una persona.Després de tant temps algú s'havia atrevit a passar per allíSignificarà alguna cosa? Potser era un senyal.De sobte va tenir un record. Es trobava asseguda en la seva terrassa, mirant al mar.No plovia. Feia un sol esplèndid.La platja estava plena, tothom semblava estar distret, esperant a algú, tots tenien alguna cosa que fer o algun lloc on anar.La gent reia, però ningú la mirava. Tots tenien pressa.Mentrestant, Palmira romania en la seva cadira esperant.Esperar, esperar i esperar era l'única cosa que sabia fer.Esperar al fet que li ocorregués alguna cosa.Alguna cosa com aquesta persona immòbil que es trobava enfront d'ella mentre sostenia un paraigua sota la pluja.Si, segur. Aquesta és el senyal va pensar.

depèn tot de qui ho expliqui

2011-12-30T16:30:00.001+01:00

Dues dones conversant:
- ¿Com et va anar ahir?
- ¡Una catàstrofe!
el meu marit va arribar a casa de la feina, va sopar en tres minuts, després vam tenir relacions sexuals en quatre minuts i als dos minuts, ja estava dormit!
I el teu dia,
Com va ser?
- Ha estat fantàstic!
El meu marit va arribar a casa i em va portar a sopar,
després caminem sota les estrelles durant una hora fins que vam arribar a casa. Després d'una hora de joc amorós a la llum de les espelmes,
vam tenir relacions sexuals durant una hora i parlem després més d'una hora!

Els dos marits corresponents opinen:
- ¿Què tal ahir?
- ¡¡Collonut!
Vaig arribar a casa i el sopar era a taula, sopem, fem un pols i em vaig adormir com una pedra!
I tu?
- Un desastre!
Vaig arribar a casa cansadíssim, no hi havia llum,
vaig haver de portar la meva dona a sopar fora,
el menjar era unes escombraries i caríssima,
tan cara que no vaig tenir diners per pagar el taxi de tornada.
Vam anar caminant fins a casa, quan vam arribar, encara no hi havia electricitat i encendre les espelmes.
Estava tan estressat que vaig necessitar una hora per tenir una erecció i una altra per arribar a l'orgasme.
Amb tot això em va revelar i vaig haver de suportar a la meva dona parlant durant una altra hora ...

PRIMER DIA D'ESCOLA

2011-12-15T16:22:00.009+01:00

15 DE SETEMBRE 2020, PRIMER DIA D'ESCOLA A Catalunya.

La professora, passa llista:

"Mustafà El-Ekhseri ¨"

"Present"

"Achmed El-Cabul"

"Present"

"Kadir Sel-Ohlmi"

"Present"

"Mohammed Endahrha"

"Present"

"Al Ber tomar Tindi-Ez"

ningú contesta

"Al Ber tomar Tindi-Ez"

ningú contesta

Professora: "Per última vegada: Al Ber tomar Tindi-Ez"

De sobte s'aixeca un noi i diu: "He de ser jo professora, però es

pronuncia: Alberto Martin diez "

les bombetes de baix consum

2011-11-30T16:18:00.003+01:00

Atenció a les làmpades de baix consum: si alguna es trenca de seguir les instruccions del Ministeri de Salut britànic perquè junts evitem els greus danys causats pel mercuri.

Avís del Ministeri britànic de Salut sobre les làmpades d'estalvi d'energia

Aquest tipus de làmpades que són cridades d'estalvi d'energia o làmpades de baix consum, en cas de trencar-ens exposen a un seriós perill.
Tant que tothom haurà de sortir d'aquesta habitació ¡si més no durant 15 minuts! i evitar trepitjar els vidres trencats.

Perquè contenen mercuri, que és verinós i causa mal de cap, desorientació, desequilibris i diferents problemes de salut quan és inhalat.

A moltes persones amb al lèrgies els causa problemes de pell i altres malalties greus tocant amb prou feines aquesta substància o bé al inhalar.

A més d'això, el ministeri va alertar sobre no netejar les restes del llum trencada amb l'aspiradora, ja que desparramaría la contaminació per altres llocs de la casa quan s'usés novament la mateixa.

Els llums hauran de netejar per mitjà d'escombra comú i podrien quedar com a una bossa segellada, i llançada després fora de la casa a les escombraries per materials perillosos, usant guants de goma per protegir-se del contacte amb els vidres i el mercuri.

El mercuri és perillós, més verinós que el plom o l'arsènic.

la donació dels meus òrgans

2011-11-15T16:13:00.005+01:00

Vull el dia que jo mori poder donar els meus ronyons,
els meus ulls i els meus pulmons. Que els donin a qualsevol.
Si hi ha un pacient que espera pel que jo ofereixo aquí
espero que ho facin així per salvar una vida.
Si no puc respirar, que un altre respiri per mi.

Donaré mi cor per algun pit cansat
que vulgui ser restaurat i entrar de nou en acció.
Faig ferm donació i que es compleixi confio
abans de sentir fred, trencat, podrit i malparat
que llauna des d'un altre pit si ja no batega en el meu.

La picha jo donaré, que la hi donin a un caigut
i llevant posseït el vigor que vaig gaudir.
Però demano que després la hi posin a un genet,
dels que els agrada compromís .. Seria això una gran cosa
jo descansant a la fossa i la meva picha donant forta.

Entre altres donacions em nego a donar la boca.
Hi ha una cosa que em xoca per poderoses raons.
Sé de qui en ocasions parla molta ximpleria;
xucla el que no havia i prefereixo que es perdi
abans que algun comemierda mami amb la boca meva.

El cul no donaré, doncs sempre hi ha un confús
que pugui donar-li mal ús al cul que jo vaig donar.
Molts anys el vaig cuidar lavándomelo sovint.
Perquè un cirurgià boludo en aquesta transplantament
l'hi posi a un marieta i mort em donin pel cul.

Geni i figura fins a la sepultura

el millor acudit de l'any

2011-10-30T16:08:00.006+01:00

Un metge Israelita comenta:
'La medicina a Israel està tan avançada que nosaltres li traiem els testicles a una persona, es els posem a una altra i en sis setmanes ja està
buscant feina '.
Un metge alemany comenta:
'Això no és res, a Alemanya Li traiem part del cervell a una persona, la posem en una altra, i en quatre setmanes ja està buscant feina'.

Un metge rus comenta:
'Això tampoc és res, a Rússia la medicina aquesta tan avançada que li traiem la meitat del cor a una persona la hi posem a una altra i en dues setmanes, totes dues estan buscant feina'.

Al que el metge Espanyol respon:
'Res a veure, tots vostès estan molt atrazados! fixin-se que nosaltres a Espanya, agafem a una persona sense cervell, sense cor i sense ous,
el vam posar de PRESIDENT
i ara tot el país està buscant feina!

Això és un venedor

2011-10-15T16:05:00.000+02:00

Això és un venedor i no els del Corte Anglès
Joan no tenia problemes, era molt feliç.
Un dia va començar a patir mals de cap, lleugers al principi, però que van anar augmentant fins arribar a ser insuportables. ..

Quan el seu treball i la seva vida van començar a ser afectats per aquest problema, Joan es va decidir a anar al metge.

L'especialista el va examinar, va realitzar radiografies,
mostres de sang, d'excrements, d'orina, i per fi li va dir:
Li tinc una notícia bona i una dolenta.
La bona és que puc curar-li els seus mals de cap.
La dolenta és que per fer-ho hauré de castrar ...
Vostè pateix una rara situació en què els seus testicles oprimeixen la base de la seva columna vertebral i això li causa dolors de cap.

L'única manera de posar-hi remei és extirpar els seus testicles ...
Joan va quedar deprimit, però els seus migranyes empitjoraven. Desesperat va decidir sotmetre a l'operació.
En sortir de l'hospital, el mal de cap havia desaparegut per complet, però se sentia abatut i desanimat, com si li faltés una part de si mateix (era obvi).
El que necessito és un vestit nou-es va dir
Així que va entrar en la primera botiga i va demanar un vestit.
El venedor el va observar per un moment i va dir:
Molt bé, talla 44.
¡Exacte! Com ho va saber?.
És el meu treball-va reposar el venedor-.
Joan es va provar el vestit, que li va quedar perfectament.
Mentre s'observava al mirall, el venedor li va dir:
¿Què li sembla una camisa nova?
Joan va respondre: doncs, per què no?
Vegem, ha de ser un 34 de mànigues i setze de coll.
Com ho va saber?
És el meu treball-va repetir el venedor.
Joan es va posar la camisa i mentre es veia en el mirall, el venedor li va dir:
¿Uns sabates noves?
Per descomptat-va dir-.
El venedor va donar un cop d'ull als peus de Joan.
Ut porta un 42.
¡Exacte! Com ho va saber?
És la meva feina sr - va respondre el venedor-
Mentre Joan admirava les seves sabates noves, el venedor li va preguntar:
¿Què li sembla si es porta també uns calçotets nous?
Joan per un segon va pensar en l'operació que acabava de patir, i va dir:
Bona idea!
Ha de ser calçotet de talla 36-va dir el venedor
Joan va riure a riallades:
No, s'equivoca. He fet servir talla 34 des dels divuit anys.
El venedor va negar amb el cap:

No és possible que vostè faci servir la 34, el calçotets estaria massa atapeït, li pressionaria els ous contra la base de la columna i tindria tot el dia un gran mal de cap ......

Què passaria?

2011-09-28T09:13:00.000+02:00

Què passaria?
Què passaria si un dia despertem donant-nos compte que som majoria?

Què passaria si de sobte una injustícia, només una, és repudiada per tots, tots que som tots, no uns, no alguns, sinó tots?

Què passaria si en comptes de seguir dividits ens multipliquem, ens sumem i restem a l'enemic que interromp el nostre pas?

Què passaria si ens organitzéssim i alhora enfrontar sense armes, en silenci, en multituds, en milions de mirades la cara dels opressors, sense vives, sense aplaudiments, sense somriures, sense palmellades a les espatlles, sense càntics partidistes, sense càntics?

Què passaria si jo demanés per vós que estàs tan lluny, i vós per mi que estic tan lluny, i tots dos pels altres que estan molt lluny i els altres per nosaltres encara que estiguem lluny?

Què passaria si el crit d'un continent fos el crit de tots els continents?

Què passaria si poséssim el cos en comptes de lamentar?

Què passaria si trenquem les fronteres i avancem, i avancem, i avancem, i avancem?

Què passaria si cremem totes les banderes per tenir només una, la nostra, la de tots, o millor cap perquè no la necessitem?

Què passaria si de sobte deixem de ser patriotes per ser humans?

No sé ... em pregunto jo, què passaria?

consells pràctics

2011-09-12T01:00:00.014+02:00

¿PROBLEMES AMB FORMIGUES?
Les formigues "odien" el cogombre, poseu closques de cogombres per on fan la seva "ruta" els insectes o prop del forat.

¿Obtenir gel pur i net?: Bulliu l'aigua primer abans de congelar-la.
Per fer brillar el mirall: Netegi'l amb alcohol.

¿Treure goma de cop a la roba? Guardar la peça al congelador per una hora i després treure fàcilment.

"Blanquejar" la seva roba blanca: Remulli la seva roba blanca en aigua calenta amb una rodanxa de llimona durant 10 minuts.

Per donar-li "brillantor" al teu cabell: Afegir una cullerada de vinagre a l'aigua amb la qual es va a clau el cabell.

¿Obtenir el "màxim" de suc en les llimones? Remullar en aigua calenta durant una hora i després esprémer.

¿Evitar l'olor de la col durant la cocció? Poseu un tros de pa en el recipient de la cocció.

¿Evitar plorar quan pica ceba? Mastegui goma de mastegar durant el procés.

Bullir ràpid les papes? Treure la pell d'una papa d'un sol costat abans de l'ebullició

¿Remoure tinta en roba tacada? Posar lleument pasta de dents sobre la tinta, deixar assecar i després rentar.

¿Treure ràpidament la pell de les patates?: Remulleu en aigua freda immediatament després de l'ebullició.

¿Desfer-se dels rosegadors?: Empolvoreu pebre negre en els llocs on deambulen. Ells fugiran.

Si travesses il.legalment

2011-08-28T00:56:00.000+02:00

A veure si ho he arribat a entendre ...
Si travesses il.legalment la frontera de Corea del Nord, et cauen 12 anys de treballs forçats.
Si travesses il.legalment la frontera de l'Iran, et detenen per temps indefinit.
Si travesses il.legalment la frontera d'Afganistan, et disparen.
Si travesses il.legalment la frontera de l'Aràbia Saudita, et fiquen a la presó.
Si travesses il.legalment la frontera de la Xina, és possible que mai es torni a saber res de tu.
Si travesses il.legalment la frontera de Veneçuela, t'acusaran d'espia i el teu futur s'haurà acabat.
Si travesses il.legalment la frontera de Cuba, patiràs cadena perpètua com a pres polític.

Però si travesses il.legalment la frontera d'Espanya, aconsegueixes:
1-Un certificat d'empadronament.
2-Un treball i, si s'escau, un subsidi d'atur.
3-Una targeta de la Seguretat Social.
4-Un col.legi gratuït per als teus fills.
5-Un munt de polítics, institucions i mitjans de comunicació que et protegirà, fins i tot més que als espanyols.
6-El dret a enarborar la bandera del teu país quan et manifestis per protestar perquè no se't respecta prou.
7-El dret a utilitzar els símbols i normes de la teva religió, mentre ataques als utilitzats per la majoria dels espanyols.
8-El dret a delinquir reteradamente sense que et empresonin ni et expulsin d'Espanya.
9-I, en deteminado casos, ¡el dret a votar!

¡M'encantaria tenir sufiente capacitat mental per arribar a entendre-ho!

aquesta humilitat

2011-08-12T00:53:00.001+02:00

aquesta humilitat
aquest és un relat de pare i fill que pel caminar de la vida de vegades s'aprèn més per la humilitat i la saviesa de la vida, aquí us ho espongo i espero que sigui d'ús i enteniment:
Caminava amb el meu pare, quan ell es va aturar en un revolt i després d'un petit silenci em va preguntar:
"A més del cantar dels ocells, escoltes alguna cosa més?"
S'aguditzi les meves oïdes i alguns segons després li vaig respondre:
"Estic escoltant un soroll i em sembla que és d'una carreta ..."

"Exactament Això és"-va dir el meu pare-
"És una carreta buida". Vaig preguntar al meu pare:
"Com saps que és una carreta buida si encara no l'hem vist?
"Llavors el meu pare va respondre:
"És molt fàcil saber quan una carreta està buida, per causa del soroll.
Com més buida la carreta, més gran és el soroll que fa ".

Em vaig convertir en adult i fins avui, quan sento una persona parlant massa, interrompent la conversa de tots el món, sent inoportuna, presumint del que té, sentint-se prepotent i mirant per sobre l'espatlla a tota la gent, tinc la impressió de sentir la veu del meu pare dient:
"Com més buida la carreta, més gran és el soroll que fa".

La humilitat consisteix en callar les nostres virtuts i permetre als altres descobrir-les.
I recordin que hi ha persones tan pobres que l'únic que tenen és diners.
Ningú està més buit, que aquell que està ple del'Yo mateix '.
Siguem pluja serena i mansa que arriba profundament a les arrels, en silenci, nodrint.

coses essencials per l'eterna joventut

2011-07-28T00:52:00.000+02:00

coses essencials per l'eterna joventut
1. Elimina els nombres que no són essencials.
Això inclou, l'edat, el pes i l'alçada.
Deixa que els metges es preocupin d'això.

2. Gaudeix amb els amics divertits.
Als depressius, intenta ajudar-los amb el teu humor.

3. Aprèn sempre: Aprèn més sobre ordinadors, art, jardineria, o el que sigui. No deixis que el teu cervell es torni mandrós.
'Una ment mandrosa és l'oficina de l'alemany.'
I el nom de l'alemany és: Alzheimer!

4. Aprecia més les petites coses.

5. riu
moltes vegades, durant molt de temps i molt alt.
Riu fins que et falti l'aire.
I si tens un amic que et fa riure,
¡Passa molt, molt, molt de temps amb ell!

6. Quan les llàgrimes apareguin Aguanta, pateix i supera-ho.
L'única persona que es queda amb nosaltres tota la nostra vida, som nosaltres mateixos.
VIU mentre estiguis viu.

7. Envolta't de les coses que estimes: La família, els animals, les plantes, els teus hobbies, ... o el que sigui.
La teva llar és el teu refugi.

8. Cuida la teva salut: Si és bona, ... mantingues.
Si és inestable, ... intenta millorar-la.
Si no aconsegueixes millorar-la, ... busca ajuda.

9. Viatja, pren el sol, passeja per la muntanya, visita un país diferent, en definitiva,
... Intenta, quan puguis, sortir d'aquesta rutina diària.

10. Digues a les persones que estimes, que les vols en cada oportunitat que tinguis.

Somia amb el que vulguis somiar;
Veu on vulguis anar;
Sé sempre el que vulguis ser;
Estima intensament;
I si us plau ... somriu.
L'aventura del matí ...
tot just acaba de començar.

¿qui seria el CAP?

2011-05-16T23:42:00.000+02:00

Al principi de la humanitat, quan l'home va ser creat, els òrgans vitals del mateix van començar a discutir qui seria el CAP

El CERVELL va exposar:

Jo he de ser el cap, ja que ordeno el funcionament de tots vostès.

Els ULLS argumentar:

Nosaltres hauríem de ser el cap, perquè guiem tot el cos.

El COR va dir:

Llavors jo hauria de ser el cap, perquè porto la sang perquè tots funcionin.

El ESTÓMAC va manifestar:

Jo seré el cap, ja que els aliment a tots.

Les CAMES van dir:

Hem de ser caps, perquè transportem a tot el cos.

I tots els altres òrgans van mostrant al seu torn igual de indignats.

Quan la MERDA va demanar ser cap, van riure a riallades ...

La MERDA només va dir:

Jo seré el cap ...

I es va negar a sortir durant

¡¡CINC DIES!!

El COS esclatava.

L'ESTÓMAC rebentava.

Els ulls s'ennuvolen.

El COR agonitzava.

Les CAMES tremolaven.

I, llavors, tots van cridar:

¡¡Que la merda sigui el cap!!!

I,

des de llavors,

qualsevol merda pot ser cap.