Relats Conjunts; Cavall

- Senyor, senyor!
- Si?
- Tingui, li ha caigut aquesta fotografia…
- Moltes gràcies… -diu mentre es mira la fotografia del cavall-

Mentre carregat amb les maletes puja a bord, en un vaixell que el portarà per terres mediterrànies de les que encara no en sap el nom, recorda què l’ha portat a un vaixell que farà un creuer i què el fa portar una fotografia d’un cavall a la jaqueta.

Dos dies enrere restava donant voltes a un llit que s’havia fet massa gran, passaven pel seu cap moments i moments de la seva vida, en un cert instant, va anar a parar a les hores que es passava jugant davant d’aquell cavall gran i robust, aquell cavall que havia estat el seu heroi... El cavall fort, el cavall negre, el cavall de la seva infància... Semblava haver perdut el cap, però no tenia res millor a fer, va aixecar-se i va llençar la mitja cigarreta abans de pujar al cotxe i dirigir-se al seu poble natal, i així ho va fer... anava per l’autopista sense escoltar cap melodia concreta, tot eren sorolls que s’havien paral·lelitzat, el cavall li donaria la resposta...
Una hora més tard, desviava les llums del seu cotxe camí a l’escola...
Va baixar i el va veure allí, quiet, amb la mateixa fortalesa en què sempre l’havia vist, quiet, guardant les formes a les 5 del matí, el cavall sempre vigilava el món, això ho deia de ben menut...
Va asseure’s vora les seves fortes potes, i va voler agafar tota aquella força que el cavall lli donava i aquella seguretat que havia perdut en una gran ciutat on s’havia esmicolat... i va començar a parlar-li...

“Veuràs cavall fort, fa molt temps que no t’havia vist, ja no sóc aquell nen que s’omple de blaus i ve a ensenyar-te’ls, ara sóc un home pel què fa a l’edat, sí, m’he fet gran, m’omplo de blaus, però són de cops de la mateixa vida, ara no caic al terra i em clavo pedres, ara em clavo contra la consciència i el per què de moltes coses que he anat fent al llarg dels meus dies. Recordo que de vailet, venia i et preguntava com podia jugar millor al futbol, et preguntava com resoldre els problemes de matemàtiques que no m’agradaven, i et demanava que m’ajudessis a aprovar... i també et demanava no haver d’anar a treballar al camp els caps de setmana, però en això no em vas ajudar, sempre em deies que havia d’ajudar als pares i treballar la terra. Ara visc perdut cavall fort, vaig endinsar-me en un món on ella era la meva musa i va resultar que no m’estimava com creia, fa uns dies va marxar amb un altre i tinc un pis horrible ple de cortines més horribles i massa gran que hauré de pagar i no vull... tinc un cotxe que val més del que mai hauria imaginat i no frena bé... tinc un treball ple de persones que només parlen de números i no pots tenir-hi una conversa amb normalitat... Els amics d’aquí i d’allà, tots van fent la seva vida, també ajuntats, separats o allunyats d’aquesta terra, ens veiem poc i sempre han de marxar aviat... Els pares? Deuen estar dormint oi cavall fort? Els veus sovint per aquí? Estan bé? Fa dies que no els truco, doncs no els volia preocupar...”

De sobte, una veu sona... De sobte, la mirada del cavall s’endinsa en les seves pupil·les, i ell no s’espanta, es queda estupefacte mirant-lo...

“Pocs sou els qui heu vingut a demanar-me consell, aquí els vailets ja gosen a donar-me alguna petada a les dures potes, alguns s’hi passen hores parlant de ximpleries. Ets el primer que ve a demanar-me consell... Ves, allunyat del que no vols i no et fa sentir viu com quan venies aquí i explicar-me històries de pirates, agafa un destí desconegut i endinsat a viure i agafar aire... doncs jo no em puc moure d’aquí, estic destinat a viure en aquesta plaça i veure com passa el temps i el rovell apareix, alça’t i lluita, viu i desfés-te de tot el que et fa mal, si jo no ho hagués fet, no seria el teu cavall fort”

No sabia si ho havia imaginat, el cavall fort seguia allí i havia callat, va fer-li cas a la imaginació o a la seva veu, si realment sí havia parlat...

I ara? Ara portava la fotografia del seu cavall fort, al que sempre faria les preguntes que mai gosava a fer-se a ell... i és que diuen que sempre creus més en algú o en alguna cosa... ell? Ell creu en el seu cavall fort...

Gràcies cavall fort... i realment li havia parlat?