Avui la sopresa sóc jo

Fa temps en un dels blocs que jo segueixo es va pulicar un article on es parlava dels amics perduts en el camí. De vegades és inevitable que això passi, passa el temps, fas la teva vida i amb uns comparteixes coses, amb d'altres et sents diferent i el contacte es va perdent, hi ha un dia que els recordes i t'adones que fa temps que no en saps res i ja han quedat perduts en altres esferes.

Però vinc a parlar d'un altre tema avui, fa també un mes i poc vaig penjar un post on parlava de la festa sorpresa a la meva germana petita... Avui, avui la sorpresa sóc jo, avui fem un dianr sorpresa a una persona que ha decidit dur sola un fill a la vida, també n'havia parlat d'ella, i ella no en sap res, aquesta vegada no se m'ha escapat i no en sap res... i la sorpresa sóc jo perquè fa temps que no em veu, sóc jo perquè s'imagina que no tinc ganes de sortir, però realment si que tinc ganes d'omplir-me la mirada del seu somriure, de tocar la panxa del petit vailet que porta dins seu, i tinc ganes d'abraçar-la sense dir res i que sàpiga que sempre em tindrà al seu costat, i és que m'estimo tant als meus amics! Bé això últim no li diré!

Ahh el millor de tot! Prop del meu mar estarem :)

I li dedico aquesta cançó que hem ballat en moltes festes majors amb un cubata de més :)

Ara rectifico, la sorpresa sóc jo i la resta, però tots m'ho han dit, tu seràs la gran sorpresa perquè sempre ens diu que no hi ha manera de treure't de casa...